All posts in Fires

SOFÍA LÓPEZ MAÑÁN a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

Del 17 al 20 de novembre de 2016 presentem el projecte Impermanente de Sofía López Mañán a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.

sofia-lopez-manan-el-bosque-de-skye-2014-fotografia-digital-90x120-cms-ed-52pa

SOFÍA LÓPEZ MAÑÁN. El bosque de Skye, 2014. Fotografia digital. 90×120 cms. Ed. 5+2PA

Aquest projecte fotogràfic de Sofía López Mañán (Buenos Aires, Argentina, 1982), que es va poder veure a la Galeria Sicart a principis de l’any 2016, és el resultat del treball realitzat durant els últims dos anys on l’artista fa una reflexió sobre les pors, pròpies i alienes. A través de la pròpia experimentació busca observar les seves resistències.

sofia-lopez-manan-el-circulo-2014-fotografia-digital-90x120-cms-ed-52pa

SOFÍA LÓPEZ MAÑÁN. El círculo, 2014. Fotografia digital. 90×120 cms. Ed. 5+2PA 

 

“Un no aconsegueix la il·luminació fantasiant sobre la llum sinó fent conscient la foscor. El que no es fa conscient es manifesta en les nostres vides com a destinació. Quan restablim l’equilibri amb la nostra Ombra també il·luminarem les nostres capacitats ocultes”  Jung.

La por és un sentiment dens i amorf que neix de l’ocult. És un fil tan fràgil i delicat com l’angoixa que genera. Silenciat per la raó, jeu intangible i es resisteix a ser reconegut.

Sofia li va obrir un sender conscient i sincer a les seves incerteses. Li va permetre a aquesta emoció existir, desesperar-la, revelar-se fins materialitzar-se.

Cada imatge trenca el ritme de la nostra comoditat, desarmant l’estructura que ens condueix sobre terreny segur. Obre la cuirassa que ens protegeix quan ho neguem. Cada imatge és un silenci, un crit aliè. És la conseqüència d’esquinçar cadascuna de les nostres resistències. Cada imatge és un procés d’observació introspectiu que busca reconèixer-se en la por de l’altre per finalment deixar-lo anar.

Usant la fotografia com a vincle, reflectit en situacions alienes, Sofia va transitar les seves pors.

Impermanente” és el final d’un cicle. És l’inici del canvi irreversible i tangible. És la purga de l’última por. És el present encara absent. És l’ombra del passat que desapareix per la lluentor de la seva pròpia llum. És lliurar-se, abandonar la lluita sabent que ja no és una amenaça. És rebre’l com a zona fosca i un cop aquí, comprendre-ho.

Tot final és un començament. Témer és transitar la impermanència.

Lucía Baragli

Auditori i Palau de Congressos de Castelló

17/20-11-16

sofia-lopez-manan-no-soy-un-leon-2014-fotografia-digital-60x90-cms-ed-52pa