Artistes de la galeria

Miguel Fuster. Miguel, cara a cara.

MIGUEL FUSTER

Miguel, cara a cara

Marcando límites page2

Miguel Fuster és dibuixant. Ho ha estat sempre, tot i que ell volia ser artista. Com els dibuixants de la seva generació, creia que  artista significava ser pintor. Els dibuixos que feien a les seves historietes aspiraven a emular als clàssics del còmic americà, com ara Milton Caniff o Frank Robbins, però per molt bé que dibuixessin, mai serien uns autèntics artistes. O, si més no,  això és el que pensaven. Només un amic i company seu, el visionari Carlos Giménez, va saber creure en el còmic i utilitzar les vinyetes que sortien del cor i de l’experiència. Vint anys abans que es parlés de novel·la gràfica, Giménez ja n’havia creat una: Paracuellos, una crua i tendre història de postguerra.

Miguel no va seguir les passes del seu col·lega i es va aclimatar al treball de la historieta romàntica. Un treball d’encàrrec,  no massa complicat i ben pagat, destinat a joves adolescents del mercat del nord d’Europa. El seu somni artístic no passava per crear una historieta pròpia, sinó per l’anhel de ser pintor. Poc imaginava que el seu talent artístic brollaria gràcies a una desgràcia. Males decisions i mala actitud a la vida el porten al carrer. Va ser-hi quinze anys. Molts dies i moltes nits al ras en què tots els seus somnis s’esquinçaven. Tots  menys el de pintar. Els quatre diners que podia aconseguir tenien dos destinacions: el vi barat o un llenç. Amb l’alcohol escalfava el cos, amb la pintura l’ànima. El vi l’obnubilava. Els quadres li donaven clarividència. Ni tan sols utilitzava pinzell, gruixos de pintura escampats amb els dits en obres que venia a algun turista o a marxants sense escrúpols. 15 anys al carrer poden destrossar qualsevol. Però la seva naturalesa forta i l’ajut de la Fundació Arrels el van treure del carrer. Va deixar l’alcohol, que al llarg de tota la seva vida havia estat la font de les (falses) alegries i també dels grans desastres, i va continuar pintant. Però l’experiència com sense-sostre havia estat massa intensa com  per no deixar-ne testimoni. I Miguel Fuster va tirar d’ofici i d’experiència i va escriure i dibuixar Miguel, 15 años en la calle. Una novel·la gràfica de la que se n’han publicat tres parts i que tenen al dibuixant, i les seves vivències com a indigent, com a protagonista.

A l’exposició Miguel, cara a cara, a la Galeria Sicart, es recull obra original d’aquest treball i també rostres de l’autor inspirats en aquesta obra. Les cares que reflecteixen tots els múltiples graus de patiment i els fugaços  moments de satisfacció. Les cares de la solitud, el desassossec, la ràbia, el dolor, la necessitat, el fred. Però també la  cara de l’esperança, el rostre que va fer que Miguel no sigui encara al carrer, sinó a una galeria d’art.

Jaume Vidal

Inauguració, dissabte, 8 d’abril, a partir de las 12 del migdia, amb la presència de l’artista.

Del 08/04/17 al 20/05/17

Marcando límites page3

Miguel Fuster, Barcelona, 1944.

Inicis professionals (1960 – 1987)

Miguel Fuster va començar la seva trajectòria professional amb 16 anys, a l’entrar com a aprenent a Editorial Bruguera.

Poc després va ingressar a la plantilla de l’agència Selecciones Ilustradas, on es va especialitzar en còmic romàntic.

Durant els anys 70 va seguir treballant per Norma Editorial, arribant a tenir com a ajudant a Carlos Giménez.

El 1987 l’incendi fortuït de casa seva i l’alcoholisme el van empènyer a viure al carrer.

La vida al carrer (1988 – 2002)

Durant 15 anys, Miguel Fuster va estar deambulant per Barcelona, ​​per altres municipis de la província i Reus, sense aconseguir recuperar-se, tot i passar per diferents centres de rehabilitació. Al principi, vivia de malvendre aquarel·les de toros i flamenques per als turistes fins que finalment va haver de començar a demanar almoina.

La recuperació (2003 – present)

El 2003, amb poc més de 40 quilos de pes malgrat els seus 1’82 metres d’alçada, troba suport a la Fundació Arrels, la qual l’ajuda a deixar l’alcohol i li ofereix una habitació on començar a pintar.

El 4 de desembre de 2007 va començar a publicar els esbossos de les seves vivències en un bloc i va acceptar l’oferta de l’Editorial Glénat de recollir-les en un àlbum. Les seves primeres pàgines, amb el títol de Últims dies, van ser premiades en 2009 per la Generalitat de Catalunya amb la menció d’honor del XXVII Premi Serra i Moret al Civisme.

La novel·la gràfica completa seria publicada a l’any següent amb el títol de Miguel, quince años en la calle.

Miguel Fuster

Pàgina del còmic Miguel, quince años en la calle. 2017. Impressió digital a mida real, 60 x 47 cm. 1ª edició de 50 exemplars enumerats i signats per l’artista.

Comments are closed.