La Galeria Sicart exposa per primera vegada a Espanya l'obra d'Alejandra Alarcón, (Cochabamba, Bolívia, 1976). Sota el títol "Fagia", es mostraran imatges de la sèrie  "Caperucita la más roja", "El olor del clan" i "Cindirella ending". Encara que treballa en diferents mitjans (vídeo, objecte intervingut, dibuix, fotografia i instal·lació), en aquesta exposició s'hi podran veure  aquarel·les i vídeos.

"El tema de la identitat femenina - masculina, ha estat un tema recurrent en tota la meva producció. No només m'interessen las relaciones que es donen entre els dos sexes, sinó també la identitat femenina en el corporal, el gènere, la relació amb allò matern, la parella, la sexualitat, la família, l'estigma de pertinència, l'animalitat, el que és humà, el femení ctònic (1), el dionisíac, l'apol·lini, el clan.  El treball que he realitzat en els dos últims anys toca aquests temes des de una iconografia precisa, la dels  contes infantils, com la Caputxeta Vermella, Barba Blava, Ventafocs, La Princesa i el Gripau, Blancaneus i Rapunzel. "

En aquesta proposta plàstica, Alejandra Alarcón recicla els rols assignats dels contes infantils, relativitzant els rols de víctima i victimari. Reinterpreta i posa en dubte, desvetlla i desemmascara, els valors morals que aquestes històries tracten de impugnar com veritats universals.

Les diferents sèries exploren en diferents direccions la possibilitat de trobar-nos amb els desitjos reprimits de les nenes dones, amb el poder que soterradament es va mostrant a d'invertir, distorsionar, mesclar, juxtaposar i recomposar la imatge femenina que és plantejada als contes i emulada en la vida quotidiana inadvertidament.

Aquesta sèrie de treballs ens posa davant la reel·laboració no només del conte, i del mite subjacent en el conte, sinó que ens explica la seva pròpia versió de l'imaginari pervers i prohibit, que ja conté el germen aquesta narració, que deixa de ser infantil i ingenu, per convertir-se en quelcom ambigu, pervers, seductor, divertit, i no per això menys inquietant.

Fagia, devorar per a adquirir el poder del devorat, relació d'amor-destrucció en la que el desig d'unir-se es converteix en la destrucció d'una de las parts. Fagia com a acte creador de devorar per treure el ser l'altre d'una altra manera.